Els temps estan canviant...

Aquest blog deixa de ser operatiu aquest curs.

Bona ciència a tots i a totes!

La nostra papallona era mascle o femella?

Costa molt de diferenciar, però si sou observadors podreu respondre a la pregunta.

Acabament de l' abdoment. El mascle més de punta.

La Central Hidroelèctrica de Tavascan

L' aigua és un element clau i vertebrador del nostre territori. Durant el curs hem estudiat el riu i la seva biodiversitat. Aquesta activitat pretèn que coneguem el seu aprofitament industrial en la generació d' electricitat.
Divendres passat tot cicle superior de l' escola vam anar a Tavascan.

Últim nucli de la vall, el poble més important d'aquesta capçalera amb 60 habitants i situat a 1116 m d'altitud, en la confluència dels rius Tavascan i Bohavi que formen el Cardós a la cua del pantà de Tavascan. Un esvelt pont de pedra medieval uneix les cases del nucli antic a banda i banda del riu, cases de pedra, carrers costaners i les seves places. El poble s'eixampla a lo llarg de la carretera. Disposa d'hotels, residència casa de pagès, càmping, comerç i piscines municipals. Església parroquial de Sant Bartomeu, en un replà enlairat. 

Camí del Pla de Boavi.






CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE TAVASCAN







Una impressionant obra d´ingenyeria, que compta
entre d´altres elements, amb un dels salts d´aigua més importants d' Europa, una central reversible (generació/bombeig) i una extensa xarxa de túnels que connecten rius, llacs i centrals subterrànies. Tot un món amagat dins les imponents muntanyes de l' Alt Cardós.

En Xavier, el responsable del centre d' interpretació de l' aigua, ens va passar una projecció d' un audiovisual que es titulava "La força de l' aigua."
Més tard vam poder observar molt del que explicava l' audiovisual de manera directa. Vam entrar dins la muntanya del pic de Gueron,  dins la central i el Xavier ens va continuar fent una molt bona visita guiada. Aquesta activitat està subvencionada per Endesa.

Després de posar-nos els cascs de seguretat, semblavem uns i unes ingenieres.

Una xarxa de 70 km de tunel, canals, turbines, galeries i serveis.

Les grans turbines. Aquesta central produeix l' energia equivalent al 24% del que ho faria una central nuclear mitjana.

La sala de control. Actualment tot està automatitzat.

Hi ha 14 pisos excavats muntanya avall, amb ascensors per accedir-hi. També es pot arribar fins al llac pujant 1.400 escales. Ara ja fa anys que no s' hi accedeix.

L' aigua baixa freda i a molta presió per una tuberia de dos metres de diàmetre. Un desnivell de 900 metres fa que l' aigua arribi amb una força de 85 kg/cm2.


Fa 40 anys , milers de treballadors van construir aquesta obra faraònica  del COMPLEX HIDROELÈCTRIC DE L' ALT CARDÓS. Mireu aquest vídeo:

Si en voleu saber més visiteu la weeb del Centre d' interpretació de l' aigua de Tavascan

L' ELECTRICITAT

L' HEM DE DEIXAR ANAR

La papallona al poc de néixer  té encara les ales arrugades. La primera cosa que fa ,després de l' eclosió, és buscar una estructura estable on subjectar-se i deixar que la seva "sang" vagi omplint les venes alars.  Dins aquest terrari ho ha tingut difícil, no sé com però s´ha subjectat a la paret i ha estat així unes hores. Les seves ales s' han anat assecant i agafant una forma simètrica preciosa.

L' endemà, hem pogut mostrar-la a altres classes de l' escola. Tant xics com grans han volgut observar aquest animal tant espectacular.

 

Ha arribat l' hora de deixar-la lliure, sinó començarà a fer anar les ales dins el recipient i se les faria malbé. 

Quan hem volgut fotografiar-la ha empés el seu vol i mireu amb quina cara ens hem quedat.

Primer ha fet un vol curt i no massa harmoniós i ha anat a l' hort.Ha fet una parada i ha tornat a emprendre el vol amb rapidesa i ben alt fins als bedolls de la bassa. Allí ha estat uns altres segons fins que s' ha enlairat definitivament direcció a l'Escola Llar.

Tant de bo trobi una femella amb qui aparellar-se, pongui ous ...i qui sap si veurem descendents seus a l' hort de l' escola.

Aquestes són d' aquestes històries amb final feliç que fan que els aprenenetatges quedin gravats amb moltes emocions.

                                                                         

Adéu, adéu papallona!

LA PAPALLONA

    

Aquest capítol dedicat a les papallones explica fil per randa les quatre fases de metamorfosi de dues de les espècies de papallones que viuen a Catalunya: la papallona de l'arboç, una de les papallones diürnes més grosses d'Europa, i la papallona nocturna graèllsia.

HA SORTIT LA NOSTRA PAPALLONA!

 Vam llegir que si l' etapa de crisàlide coincideix amb el final de temporada, llavors l' animal entra en un estat d' hivernació, en diapausa i es posible que estigui així fins la temporada següent.
 En Papilio machaon hiberna la crisàlida, i resta així fins la primavera, fins que faci les temperatures adients i llavors eclosionarà l' imago o papallona.

Quina sorpresa quan el dimarts 29 de maig, al matí, la crisàlida presentava una coloració primer fosca i després anava fent-se transparent i emergia un color grog.

Quan la tarda, a l' hora de medi, amb els nens i  nenes de segon ja no vam trobar res a la bosseta. Quina sorpresa!
La papallona havia sortit i ja  havia desplegat les seves ales.
 Quina emoció! Vam córrer a comentar-ho a l' altre grup.