D’on partim?
-Aprendre és com alimentar-se, neix del més pur instint de vida. Curiositat adaptativa. Així de primitiu és l’assumpte, encara que el revestim d’objectius, de currículum, de llibres i altres coses solemnes.
-Aprendre és estar viu. Els infants aprenen de tot i de tothom. Els nostres alumnes són el subjecte de l’educació. Ara bé, cada nen adopta una actitud diferent davant de l’aprenentatge.
-La psicologia socioconstructrivista ens recorda que s’aprèn des de el “pis de sota”, des de l’afectiu. El contacte humà càlid i agradable produeix satisfacció i ens embelleix per dins i per fora. Necessitem sentir-nos estimats.
Cadascú té el seu fil d’interessos, desitjos, necessitats, preocupacions, alegries i va donant resposta a poc a poc i ho fa interactuant amb els altres. Goleman defineix el concepte de coeficient emocional com a contrapartida de coeficient intel·lectual.
-També acceptem la definició que la intel·ligència és el conjunt de capacitats que ens permeten resoldre problemes o generar productes valuosos en la nostra cultura, la Teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner -1983 EEUU:
On volem arribar?
-El Departament d’Educació va publicar en el DOGC núm. 4915 (29/06/2007) (http://www.gencat.cat/diari/4915/07176092.htm) el decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. En l’article 2 ens recorda que :
-Aprendre és com alimentar-se, neix del més pur instint de vida. Curiositat adaptativa. Així de primitiu és l’assumpte, encara que el revestim d’objectius, de currículum, de llibres i altres coses solemnes.
-Aprendre és estar viu. Els infants aprenen de tot i de tothom. Els nostres alumnes són el subjecte de l’educació. Ara bé, cada nen adopta una actitud diferent davant de l’aprenentatge.
-La psicologia socioconstructrivista ens recorda que s’aprèn des de el “pis de sota”, des de l’afectiu. El contacte humà càlid i agradable produeix satisfacció i ens embelleix per dins i per fora. Necessitem sentir-nos estimats.
Cadascú té el seu fil d’interessos, desitjos, necessitats, preocupacions, alegries i va donant resposta a poc a poc i ho fa interactuant amb els altres. Goleman defineix el concepte de coeficient emocional com a contrapartida de coeficient intel·lectual.
-També acceptem la definició que la intel·ligència és el conjunt de capacitats que ens permeten resoldre problemes o generar productes valuosos en la nostra cultura, la Teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner -1983 EEUU:
-
Intel·ligència lingüística
-
Lògico – matemàtica
-
Corporal cinestèsica
-
Musical
-
Espacial
-
Naturalista
-
Intrapersonal
-
Interpersonal
On volem arribar?
-El Departament d’Educació va publicar en el DOGC núm. 4915 (29/06/2007) (http://www.gencat.cat/diari/4915/07176092.htm) el decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. En l’article 2 ens recorda que :
La finalitat de l'educació primària és proporcionar a tots els nens i les nenes les competències que els
permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social; adquirir les habilitats i les competències
culturals i socials relatives a l'expressió i comprensió oral, a la lectura i a l'escriptura, al càlcul, a la igualtat
de drets i oportunitats entre homes i dones, a l'autonomia personal, la corresponsabilitat i la
interdependència personal, a la resolució de problemes i als coneixements bàsics de la ciència, la cultura i
la convivència, el rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe; desenvolupar la
competència d'expressar el que s'ha après, d'explicar amb raons coherents, fiables i ben justificades el
seu punt de vista i la seva opinió, de saber escoltar el punt de vista dels altres amb respecte i d'arribar a
acords quan sigui necessari; desenvolupar les habilitats socials, d'esforç, treball i estudi; expressar el sentit
artístic, la creativitat i l'afectivitat; i conèixer els elements bàsics de la llengua, la història, la geografia i les
tradicions pròpies de Catalunya que permetin el seu arrelament.
-Voldria clarificar com entenem el concepte d’arrelament: El territori i la cultura afecten la nostra manera
de sentir. Seguint la idea de M. Castells, hem de pensar globalment i actuar localment.
-El nostre objectiu com a mestres és ajudar als nostres nens i nenes a ser cada cop més competents. Entenent per ser competent, ser capaç d’aplicar els coneixements, les habilitats i les actituds en la resolució de problemes en contextos diferents.
En aquest món canviant, obert, divers i complex creiem que hem de formar als infants en la reflexió, la investigació, l’autoaprenentatge, la pràctica de treball en equip i la interdisciplinarietat com a base de la comprensió d’una realitat complexa. Hem d’ajudar-los a formular-se preguntes, a buscar respostes coherents, a processar-les i saber-les comunicar i transmetre de forma adequada.
Volem nens i nenes competents però, com s’aprèn a ser competent?
Mitjançant la participació activa en projectes, activitats i situacions reals que plantegin un problema per resoldre amb la qual hi ha una implicació afectiva. Una situació-problema real que requereixi un procés d'anàlisis per decidir quines són les maneres de procedir més adequades i quins són els coneixements i procediments necessaris per portar-les a terme. I tot això en contextos socials en què cal entendre’s i col·laborar amb altres persones.
-Saber aplicar coneixements vol dir crear quelcom nou (saber productiu, saber tècnic, saber fer, produir o fabricar seguint unes regles).
Saber quan, com i per què aplicar-los. Saber ètic, saber pràctic. Inclou: prudència (Frònesi), fortalesa (Andréia) i temperança (Sophrosyne), virtuts ètiques. El saber ètic només es transmet si es viu. Traspassar valors és viure'ls
Quina ha de ser la nostra funció com a mestres?
Partint del coneixement de l’alumne (empatia), les seves competències i els seus interessos, la nostra funció serà servir de guia i orientar-lo per optimitzar els seus processos de pensament. Ajudar-lo a trobar-los, valorar-los i saber utilitzar-los. No cal oblidar que es tracta de fer-los autònoms en l’aprenentatge.
L’educació necessita un model de paciència, tranquil·litat i lentitud. Ens aquesta tasca tan complexa on el mestre és un artesà que millora les destreses de l’alumne amb l’experiència, cal tenir presents alguns criteris metodològics que bons didactes, psicòlegs, pedagogs i l’experiència dia a dia a l’aula, ens ajuden a enumerar.
-El nostre objectiu com a mestres és ajudar als nostres nens i nenes a ser cada cop més competents. Entenent per ser competent, ser capaç d’aplicar els coneixements, les habilitats i les actituds en la resolució de problemes en contextos diferents.
En aquest món canviant, obert, divers i complex creiem que hem de formar als infants en la reflexió, la investigació, l’autoaprenentatge, la pràctica de treball en equip i la interdisciplinarietat com a base de la comprensió d’una realitat complexa. Hem d’ajudar-los a formular-se preguntes, a buscar respostes coherents, a processar-les i saber-les comunicar i transmetre de forma adequada.
Volem nens i nenes competents però, com s’aprèn a ser competent?
Mitjançant la participació activa en projectes, activitats i situacions reals que plantegin un problema per resoldre amb la qual hi ha una implicació afectiva. Una situació-problema real que requereixi un procés d'anàlisis per decidir quines són les maneres de procedir més adequades i quins són els coneixements i procediments necessaris per portar-les a terme. I tot això en contextos socials en què cal entendre’s i col·laborar amb altres persones.
-Saber aplicar coneixements vol dir crear quelcom nou (saber productiu, saber tècnic, saber fer, produir o fabricar seguint unes regles).
Saber quan, com i per què aplicar-los. Saber ètic, saber pràctic. Inclou: prudència (Frònesi), fortalesa (Andréia) i temperança (Sophrosyne), virtuts ètiques. El saber ètic només es transmet si es viu. Traspassar valors és viure'ls
Quina ha de ser la nostra funció com a mestres?
Partint del coneixement de l’alumne (empatia), les seves competències i els seus interessos, la nostra funció serà servir de guia i orientar-lo per optimitzar els seus processos de pensament. Ajudar-lo a trobar-los, valorar-los i saber utilitzar-los. No cal oblidar que es tracta de fer-los autònoms en l’aprenentatge.
L’educació necessita un model de paciència, tranquil·litat i lentitud. Ens aquesta tasca tan complexa on el mestre és un artesà que millora les destreses de l’alumne amb l’experiència, cal tenir presents alguns criteris metodològics que bons didactes, psicòlegs, pedagogs i l’experiència dia a dia a l’aula, ens ajuden a enumerar.
Criteris metodològics
-El mestre ha de ser el primer motiu de suggestió i engrescar i il·lusionar. Tenir passió per transmetre i comunicar ciència i gaudir del moment. Ser capaços d’emocionar-nos i d’aquesta manera poder emocionar.
“Hem d’educar no només les emocions sinó que hem d’educar des de les emocions, hem d’educar emocionalment”(Eva Bach i Pere Darder, Sedueix-te per seduir). Saber viure, ser positiu. Donar exemple de vida i incorporar el sentit de l’humor a l’educació. Donar exemple de respecte envers la diversitat de ritmes. Mostrar coherència, perseverança i respecte. La seducció de l’alumnat genera un clima a l'aula que produeix efectes immediats en l’esforç i el rendiment. Educar des de les emocions.
-El diàleg serè, la comunicació assertiva i l’empatia a l’aula és imprescindible per construir coneixement de forma compartida. Cal afavorir un clima escolar d’acceptació mútua i cooperació i la conversa i la mediació seran imprescindibles. És necessària una acció tutorial permanent. S’ha de crear interdependència entre el grup i el mestre. El que afecta a una persona de l’equip importa als altres companys i companyes. Sempre hi ha d’haver un temps per conversar. Els deu primers minuts es destinaran a parlar del que els alumnes han vist, els ha succeït, han pensat, volem compartir o preguntes que els han sorgit.
-No perdre el diàleg amb la natura. En la contemplació de la natura, dels calendaris de la vida, de les quatre estacions, del cicle de l’aigua, del naixement d’uns pollets, de la metamorfosi d’una papallona..., podem entrar en contacte amb allò que sentim, trobar respostes a interrogants personals i trobar paral·lelismes amb la nostra vida.
- La vivència del context. Vetllarem per una bona ambientalització curricular. Les sortides didàctiques són una font d’aprenentatge directe molt important en aquesta àrea. Vivim en un entorn natural privilegiat, en una zona rural d’alta muntanya. Quasi tot el territori és protegit. El parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. També podem comptar amb la gran ajuda del nostre Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i amb el centre d’interpretació de Les Planes de Son amb el seu edifici bioclimàtic i l’observatori astronòmic. Però caldrà recordar que en educació menys és més. El bedoll del pati http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=729#comments
-No podem oblidar que un objectiu prioritari és contribuir a l'assoliment d’unes actituds que capacitin als nens i a les nenes per actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos, en la promoció d’una forma de vida saludable i d’un ús sostenible del medi i, en general, en situacions de participació ciutadana i de defensa dels drets humans.
-No utilitzem una metodologia única. Emprem diferents estratègies en funció dels objectius, característiques del grup i recursos viables. Classe magistral, treball individual, petit grup, desdoblaments, agrupaments flexibles, treball cooperatiu; totes les estructures d’activitats seran vàlides per ensenyar a fer, a ser i a conviure atenent la diversitat.
-El mestre ha de ser el primer motiu de suggestió i engrescar i il·lusionar. Tenir passió per transmetre i comunicar ciència i gaudir del moment. Ser capaços d’emocionar-nos i d’aquesta manera poder emocionar.
“Hem d’educar no només les emocions sinó que hem d’educar des de les emocions, hem d’educar emocionalment”(Eva Bach i Pere Darder, Sedueix-te per seduir). Saber viure, ser positiu. Donar exemple de vida i incorporar el sentit de l’humor a l’educació. Donar exemple de respecte envers la diversitat de ritmes. Mostrar coherència, perseverança i respecte. La seducció de l’alumnat genera un clima a l'aula que produeix efectes immediats en l’esforç i el rendiment. Educar des de les emocions.
-El diàleg serè, la comunicació assertiva i l’empatia a l’aula és imprescindible per construir coneixement de forma compartida. Cal afavorir un clima escolar d’acceptació mútua i cooperació i la conversa i la mediació seran imprescindibles. És necessària una acció tutorial permanent. S’ha de crear interdependència entre el grup i el mestre. El que afecta a una persona de l’equip importa als altres companys i companyes. Sempre hi ha d’haver un temps per conversar. Els deu primers minuts es destinaran a parlar del que els alumnes han vist, els ha succeït, han pensat, volem compartir o preguntes que els han sorgit.
-No perdre el diàleg amb la natura. En la contemplació de la natura, dels calendaris de la vida, de les quatre estacions, del cicle de l’aigua, del naixement d’uns pollets, de la metamorfosi d’una papallona..., podem entrar en contacte amb allò que sentim, trobar respostes a interrogants personals i trobar paral·lelismes amb la nostra vida.
- La vivència del context. Vetllarem per una bona ambientalització curricular. Les sortides didàctiques són una font d’aprenentatge directe molt important en aquesta àrea. Vivim en un entorn natural privilegiat, en una zona rural d’alta muntanya. Quasi tot el territori és protegit. El parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. També podem comptar amb la gran ajuda del nostre Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i amb el centre d’interpretació de Les Planes de Son amb el seu edifici bioclimàtic i l’observatori astronòmic. Però caldrà recordar que en educació menys és més. El bedoll del pati http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=729#comments
-No podem oblidar que un objectiu prioritari és contribuir a l'assoliment d’unes actituds que capacitin als nens i a les nenes per actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos, en la promoció d’una forma de vida saludable i d’un ús sostenible del medi i, en general, en situacions de participació ciutadana i de defensa dels drets humans.
-No utilitzem una metodologia única. Emprem diferents estratègies en funció dels objectius, característiques del grup i recursos viables. Classe magistral, treball individual, petit grup, desdoblaments, agrupaments flexibles, treball cooperatiu; totes les estructures d’activitats seran vàlides per ensenyar a fer, a ser i a conviure atenent la diversitat.
-Els models interpretatius generats per les ciències implicades tenen un elevat nivell d’abstracció i el seu
aprenentatge requereix un ensenyament que parteixi de l’anàlisi de diverses situacions
contextualitzades i a partir del treball dels diferents cicles i en una seqüència en espiral. El fet d'impartir
aquesta àrea en tota la primària em dona una bona visió vertical.
-Per externalitzar les idees dels alumnes emprarem recursos a l’aula com explicacions verbals, diàlegs,
textos escrits, vídeos, pòsters, presentacions d’experiències, dibuixos, mapes conceptuals, maquetes...
-Utilització de diferents agrupaments en l’aula i potenciant el treball cooperatiu que doni ocasió al desenvolupament d’actituds i habilitats relacionades amb l’escolta, el consens i l’autoavaluació.
-Any rere any es van mantenint i augmentant les activitats d’aprenentatge competencial que integren els diferents tipus de continguts (fets, conceptes, procediments i valors), que estiguin degudament contextualitzats i que afavoreixin l’autonomia de l’alumne.
-Es prioritza la reflexió, l’aprenentatge crític i l’aplicació del coneixement abans que l’aprenentatge memorístic. Cal plantejar-se qüestions. Com deia Albert Einstein “allò que és important és no deixar de fer-se preguntes”.
-Cal donar molta importància als procediments propis de les ciències: l’experimentació i l’aplicació del mètode científic.
-Utilització de diferents agrupaments en l’aula i potenciant el treball cooperatiu que doni ocasió al desenvolupament d’actituds i habilitats relacionades amb l’escolta, el consens i l’autoavaluació.
-Any rere any es van mantenint i augmentant les activitats d’aprenentatge competencial que integren els diferents tipus de continguts (fets, conceptes, procediments i valors), que estiguin degudament contextualitzats i que afavoreixin l’autonomia de l’alumne.
-Es prioritza la reflexió, l’aprenentatge crític i l’aplicació del coneixement abans que l’aprenentatge memorístic. Cal plantejar-se qüestions. Com deia Albert Einstein “allò que és important és no deixar de fer-se preguntes”.
-Cal donar molta importància als procediments propis de les ciències: l’experimentació i l’aplicació del mètode científic.
OBSERVAR
Observar Comparar Identificar semblances i diferències Mesurar Agrupar Ordenar Classif icar Fer estimacions PLANTEJAR QÜESTIONS Identificar problemes relacionats amb la ciència Buscar la informació sobre el tema Definir preguntes per ser comprovades FORMULAR HIPÒTESIS Plantejar una resposta possible que ha de ser provada IDENTIFICAR VARIABLES Identificar les variables que poden afectar la variable dependent. Per fer-ho cal examinar el subjecte o objecte del problema i les circumstàncies o ambient que l’envolta. | EXPERIMENTAR Planificar: definir detalladament un pla de treball que permeti obtenir resultats que confirmin o no la hipòtesi proposada Dissenyar: descriure detalladament el pla de treball Comprovar: dur a terme el pla de treball que s’ha proposat en el disseny de la investigació Recollir dades: cal recollir-les en les condicions que proposa el disseny COMUNICAR Presentar un informe Discutir Argumentar Justif icar Resumir Utilitzar diferents llenguatges (dibuixos, maquetes, corporal, gràfics, taules, ...) Elaborar respostes/conclusions INTERPRETAR LA INFORMACIÓ Trobar relacions Fer prediccions Extrapolar i interpolar Inferir (deduir) Formular models Grup ICE UAB |
-Hi ha alternança de diferents tipus d’actuacions, activitats i situacions d’aprenentatge tenint en compte
les motivacions i els interessos de l’alumne.
La programació serà flexible i permetrà modificar algunes de les activitats segons els interessos, motivacions i aportacions dels alumnes.
-Potenciem una metodologia investigadora en la qual hi intervinguin diferents àrees i matèries del currículum per un treball competencial.
Projectes de treball en moments puntuals del curs.
Com tindrem pollets i observem dos processos de metamorfosi: la papallona de la col i la granota.
http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=1643
http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=2018 http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=1936
La programació serà flexible i permetrà modificar algunes de les activitats segons els interessos, motivacions i aportacions dels alumnes.
-Potenciem una metodologia investigadora en la qual hi intervinguin diferents àrees i matèries del currículum per un treball competencial.
Projectes de treball en moments puntuals del curs.
Com tindrem pollets i observem dos processos de metamorfosi: la papallona de la col i la granota.
http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=1643
http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=2018 http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=1936
-Projectes interdiscipilinars al llarg de tot el curs.
L’Aixartell- Hort escolar ecològic. C.Superior.
La meteorologia a l’hort- C. Mitjà. La bassa- C.Inicial
-Potenciem la lectura i el tractament de la informació com a estratègia d’aprenentatge. Saber buscar, seleccionar i elaborar materials curriculars diversos.
-Caldrà buscar la coordinació metodològica i didàctica amb els diferents equips docents. Amb els tutors, amb el cicle i amb el claustre.
-Avaluació autoreguladora de l’aprenentatge. Serà molt important ensenyar a l’alumne a prendre consciència dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los. Diversificar les situacions i instruments d’avaluació i potenciar el seu caràcter formatiu.
-Ús integrat de les TAC de manera coherent i senzilla a la pràctica docent diària. Utilitzem de manera crítica, alhora que atractiva, tots els mitjans tecnològics dels quals disposem. El nostre bloc esdevé un recurs que permet integrar els aprenentatges i recursos que es van realitzant al llarg dels cursos de manera contextualitzada.
-L’aprenentatge de les ciències ha de resultar atractiu per als alumnes. Procurar un entorn estimulant. Murals, cartelleres, exposicions...
-Cal potenciar la creativitat personal més que la reproducció /imitació exacta. Cal fomentar el pensament divergent, la recerca, l’experimentació, el tempteig, la innovació. El bloc també resulta un bon recurs en aquesta direcció.
-Participem cada curs en alguna activitat col·lectiva, solidària o temàtica. La Marató- La setmana de la ciència. http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=2116
-Participació de les famílies en el centre. Comissions. Les famílies participem de manera activa en la socialització de llibres i en el grup motor del projecte “ L’aixartell” l’hort ecològic a l’escola i aquesta participació es valora molt positivament. http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=641#comments
-Tots els eixos transversals es treballen des d’aquesta àrea i des de la tutoria (educació emocional, coeducació, educació per la Salut, educació mediambiental, educació per la pau). A l’escola es desenvolupa des de fa anys un Pla Català de l’esport i és una bona oportunitat per sumar esforços quan treballem eixos transversals com l’educació per la salut a l’escola.
L’Aixartell- Hort escolar ecològic. C.Superior.
La meteorologia a l’hort- C. Mitjà. La bassa- C.Inicial
-Potenciem la lectura i el tractament de la informació com a estratègia d’aprenentatge. Saber buscar, seleccionar i elaborar materials curriculars diversos.
-Caldrà buscar la coordinació metodològica i didàctica amb els diferents equips docents. Amb els tutors, amb el cicle i amb el claustre.
-Avaluació autoreguladora de l’aprenentatge. Serà molt important ensenyar a l’alumne a prendre consciència dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los. Diversificar les situacions i instruments d’avaluació i potenciar el seu caràcter formatiu.
-Ús integrat de les TAC de manera coherent i senzilla a la pràctica docent diària. Utilitzem de manera crítica, alhora que atractiva, tots els mitjans tecnològics dels quals disposem. El nostre bloc esdevé un recurs que permet integrar els aprenentatges i recursos que es van realitzant al llarg dels cursos de manera contextualitzada.
-L’aprenentatge de les ciències ha de resultar atractiu per als alumnes. Procurar un entorn estimulant. Murals, cartelleres, exposicions...
-Cal potenciar la creativitat personal més que la reproducció /imitació exacta. Cal fomentar el pensament divergent, la recerca, l’experimentació, el tempteig, la innovació. El bloc també resulta un bon recurs en aquesta direcció.
-Participem cada curs en alguna activitat col·lectiva, solidària o temàtica. La Marató- La setmana de la ciència. http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=2116
-Participació de les famílies en el centre. Comissions. Les famílies participem de manera activa en la socialització de llibres i en el grup motor del projecte “ L’aixartell” l’hort ecològic a l’escola i aquesta participació es valora molt positivament. http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?p=641#comments
-Tots els eixos transversals es treballen des d’aquesta àrea i des de la tutoria (educació emocional, coeducació, educació per la Salut, educació mediambiental, educació per la pau). A l’escola es desenvolupa des de fa anys un Pla Català de l’esport i és una bona oportunitat per sumar esforços quan treballem eixos transversals com l’educació per la salut a l’escola.
-Caceres del tresor, estadístiques i gràfics, mapes virtuals, bases de dades, full de càlcul, esquemes,
mapes de conceptes, claus dicotòmiques, línies del temps, quaderns digitals, jocs educatius en línia, ús
d’imatges, fer fotografies, ús de la Mòtic, els sensors, la càmera de vídeo, cercadors d’internet, webs,
blogs...
-A la nostra escola mengem + fruita.El nostre centre participa en el Pla de consum de fruita a les escoles
amb l' ajuda de la Unió Europea i la Generalitat. http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?s=mengem+fruita
Resumint:
-Ens agrada treballar amb una metodologia que entén la ciència com a activitat humana farcida d’activitats bàsiques que compartim totes les persones:
A aquesta definició que tant m’agrada hi afegiria també que aquest balanç ha de ser positiu també per al mestre, llavors ensenyar i aprendre esdevé una experiència emocionant dia a dia .
Fer junts, aprendre plegats... Això sí que m'agrada a l’escola.
Lídia Cardona Gasa-
Resumint:
-Ens agrada treballar amb una metodologia que entén la ciència com a activitat humana farcida d’activitats bàsiques que compartim totes les persones:
-
Tendència irrefrenable a la curiositat que porta a la necessitat d’explorar el medi.
-
Tendència a compartir el que ens interessa, comunicació reflexiva.
-
Desig d’experimentar emocions positives i diverses amb el que fem, acceptant la incertesa, el
conflicte, l’esforç, la complexitat i també les frustracions i els fracassos.
A aquesta definició que tant m’agrada hi afegiria també que aquest balanç ha de ser positiu també per al mestre, llavors ensenyar i aprendre esdevé una experiència emocionant dia a dia .
Fer junts, aprendre plegats... Això sí que m'agrada a l’escola.
Lídia Cardona Gasa-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada